“Quin nom més llarg per a un concurs de curts!”, va exclamar Pablo Díaz del Río, presentador d’una gala divertida i molt concorreguda. No oblidem la seua importància històrica: el cinema va nàixer curt, o com diu el lema d’enguany: “El bon cinema es fa curt”. I com una bona pel·lícula va haver-hi un domini del tempo en la cerimònia, s’estirava o acurtava segons les intervencions o vibrava amb el talonege, de Yessica Sánchez, molt ben acompanyada per la veu i guitarra de Tomás de los Cariños Junior, amb els qui rendíem sentit homenatge a Carlos Saura, mort fa tan sols dos mesos. El cineasta aragonés va exposar les seues primeres armes en el curtmetratge, “Cuenca” (1958) i mai abandonaria el gènere, “Goya 3 de mayo” (2021).
Radio City no brinda només un festival sinó que també funciona com a plataforma per a nous talents. La imatge gràfica d’enguany (cartell, espot de presentació) va ser a càrrec d’alumnes de la ESAT i el director del departament d’audiovisuals, Alberto Adsuara, va pujar i va parlar amb molt d’orgull dels fruits d’aquesta col·laboració. “Donada la qualitat del nostre alumnat s’han triat fins a tres treballs que defineixen visualment aquesta edició”. Assenyalant el cartell, Daniel Gascó, coordinador del grup de seleccionadors de l’òpera prima, va ressaltar aqueix crani nu, amb el cervell al descobert. “Mente abierta”, va apuntar Gascó. Als huit components els vaig aconsellar: “Aparqueu els vostres egos, les filies i fòbies, i penseu que contribuireu al fet que un festival resulte jove, avançat i sensible a la innovació i el risc. Així que detingueu-vos sobretot en aqueix cinema que deixa espais en blanc per a l’espectador, para que éste los rellene con su sensibilidad y sienta que completa la obra”.

Molt cert, no hi ha espectador bo que siga passiu i en Radio City els assistents també estan concursant. Cada vegada que voten el “premi del públic” opten al “premi de l’espectador”, que consisteix en la participació gratuïta en un taller plurilingüe de doblatge a càrrec de Francesc Fenollosa el 17 de maig en Radio City. Fora dels contorns d’aquest mític local, passaran una selecció especial de “curts valencians” i “òperes prevals” a la sala Octubre i els ABC Park, col·laboradors d’aquest Festival.
I va arribar el moment del cinema: van baixar les pantalles, es van apagar les llums i es van projectar un tràiler breu concebut per la ESAT, un més llarg amb imatges de tots els curts ordit per Alicia Jiménez i “Loop”, el curtmetratge d’animació que va guanyar el Goya enguany.
Inspirat segurament per la mítica arrancada de “Love me tonight” (1932) o la seqüència extática de “Delicatessen”, “Loop” mostrava una simfonia perfecta a partir d’accions diverses. Una cosa no gaire diferent al que vivim en la inauguració. Perquè si és cert que el bon cinema ens allibera, dinamita els nostres prejudicis, la música , com la que KARAOKE ROCK BAND interpreta malbaratant energia i humor, uneix, aconseguint una vegada i una altra aqueixos moments de comunió que requereix la guinda d’una gran nit.